#elNanPeople

El Nan, una peça abstracta però reconeixible

Compeixalaigua, apassionats dels productes que estimen l’usuari

La Ruth i l’Àlex són els dissenyadors de COMPEIXALAIGUA, un estudi de disseny industrial situat al barri de de Gràcia de Barcelona són els responsables del disseny de les peces del Nan Casteller i la seva capsa. Guanyadors de diferents premis, es defineixen com uns apassionats d’aquells productes que estimen l’usuari. A part, es declaren fans del food design i del bon menjar. 😉

La clau està en la peça

El Nan és una peça única, feta d’un sol bloc de fusta de faig, amb una forma geomètrica però de persona, s’encaixa de tal manera que permet recrear els models reals de castells que fan a la plaça. A més, és un joc de construcció, d’encaix i equilibri, però també un joc simbòlic, cosa que el fa únic en la seva espècie.

Compeixalaigua va acabar de donar forma al Nan en si mateix, a l’aixecador i a l’enxaneta. Per poder dissenyar una peça única és van abstraure que qualsevol influència, i afirmen que el moment més divertit del procés de creació va ser posar en postures i postures mentre dissenyàvem la figura de l’aixecador. Si us imagineu als dos fent les postures, entendreu que tant es pot incloure en ‘divertit’ com en ‘esperpèntic’.

Del que estan més orgullosos del resultat és l’equilibri de la peça final, abstracta però reconeixible, geomètrica però amigable i que agrada a nens mentre encaixa perfectament en un espai d’adults. Resultat final, l’acotxador, l’enxaneta i el Nan Casteller amb els seu elements bàsics: pantaló blanc i faixa negra.

Llegir més
#elNanWorld

Els valors com regal corporatiu

Organitzacions amb persones contentes, més eficients.

Les organitzacions cada vegada entenen més que no són una part aïllada de la societat, sinó que formen part d’ella i hi influeixen de forma decisiva. Per això, la importància de crear organitzacions amb valors, compromeses amb l’entorn i les persones. Les organitzacions amb persones contentes són organitzacions on es treballa més, amb més compromís i més a gust. Perquè el temps que passem a la feina és bona part de la nostra vida.

El Regal corporatiu per transmetre valors

Sovint quan es pensa en fer un regal corporatiu, es busquen objectes que puguin transmetre aquests VALORS positius.

Amb el Nan Casteller, volem ajudar a les empreses i organitzacions a transmetre, a partir d’un objecte Valors positius dels castellers:  FORÇA, VALOR, EQUILIBRI i SENY i de les organitzacions modernes: TREBALL EN EQUIP, ESFORÇ i EMPATIA amb un joc divertit i únic i un objecte decoratiu personalitzable, que tothom voldrà tenir a casa seva.

El Nan Casteller transmet la nostra cultura

“Vam triar el nan casteller com a regal institucional pels valors que transmet
aquesta tradició de la nostra terra: el treball en equip, el compromís, la solidaritat,
l’esperit de superació i esforç individual i col·lectiu. N’establim el paral·lel amb la
internacionalització de la nostra universitat que també depèn de cada una de les
persones que la formen. A més, és un regal molt apreciat, original i representatiu de la
nostra cultura que oferim als nostres visitants internacionals.”
Marina Casals Sala
Cap del Centre Internacional

Universitat Rovira i Virgili

Descobreix totes les possibilitats del Nan Casteller Corporatiu i triomfa en el proper event que organitzis 😉

 

Llegir més
#LuckyNan

El robot més original del carnaval

Carnaval… t’estimo!

El Carnaval és l’època de l’any en què podem ser qui vulguem, per riure’ns de nosaltres mateixos, treure les vergonyes i deixar volar la imaginació i la disbauxa! Perquè, precisament, és època de trencar normes i deixar volar la imaginació.

A la canalla els encanta disfressar-se, no només per carnaval, qui no té un bagul a casa ple de disfresses? N’hi ha de pre-fetes, de fetes a mà, de reciclades o de reciclables.

Ja fa temps que hem disfressat al Nan Casteller amb stickers temàtics per convertir-los en Super-Herois, en els personatges més entranyables del Nadal o amb estrambòtics Robots.

Avui us portem una idea tant per Carnaval com per fer qualsevol tarda a casa i passar una estona divertida. Us hem preparat una disfressa per convertir-vos en Robots, aquests éssers inanimats que cobren vida a través dels seus creadors. És molt fàcil de fer i amb poc material necessari, ja veureu.

Instruccions per la disfressa

Material que necessitem:

  • Una capsa de cartró que hi càpiga el cap.
  • Descarregar-te les 4 caretes de Robot que trobaràs al final del post.
  • Una bossa de la brossa gran.
  • Paper d’alumini que podem aprofitar d’algun esmorzar o berenar.

Com fer-la:

  • Imprimir les quatre caretes de Robot i enganxar una a cada cara de la capsa de cartró (així ningú sabrà quina és la cara per on hi veus). Recorda fer un forat als ulls o a la boca pel costat que hi vulguis veure.
  • Fer un forat a la bossa de la brossa per la part superior per tal que hi passi el cap.
  • Folrar amb paper d’alumini les ninetes.
  • Fer servir la vostra imaginació per completar-lo.

Voilà! Ara només et falta aprendre a moure’t com ells.

descarrega’t AQUÍ les caretes de ROBOT

Ens encantarà veure la teva disfressa acabada. Si penges la teva foto etiquetada amb #CARNAVALELNAN i cites a @elnancasteller et farem arribar uns stickers el Nan Casteller de Robots perquè continuis la festa a casa!

 

Llegir més
#LuckyNan

Guanyadors del repte de la sopera misteriosa

El passat 26 de desembre vam llençar el REPTE de la SOPERA MISTERIOSA que consistia en encertar el número de Nans que hi havien dins d’una sopera mig oberta.

Com heu vist en el video, la sopera contenia:

30 Nans!!!!

Hem tingut moltíssimes respostes però només quatre persones que cumpleixen tots els requisits que demanàvem (veure el post del nostre facebook i instagram). A instagram van encertar el número exacte la @martascast i @25_horas_al_dia, i a facebook Laura Zaragoza i Tina Galofré, quina vista! Enhorabona! Us emporteu un pack d’stickers de Nadal

I la guanyadora que s’emporta pack de Nadal: Nan Magnets+ Exclusiu Torró Exquisit de xocolata amb avellana torrada (podeu veure la descripció al post que vam fer al bloc) + uns stickers de Nadal⚡ és 

TINA GALOFRÉ DOULA

Enhorabona! Desitgem que t’ajudi a allargar una mica la dolçor del Nadal….

A tots i totes les participants moltes gràcies i esteu atents pel proper REPTE,  el primer del 2018;)

 

Llegir més
#LuckyNan

El diari del Tió

Per tal de recordar per SEMPRE com són els dies que el TIÓ passa a casa, ens fa molt il·lusió regalar el DIARI DEL TIÓ que hem preparat per anotar tot el que aneu fent amb ell: quin dia va arribar, què ha menjat, com ha cagat, quin regals ha portat….

I també us expliquem com vivia la màgia del Tió l’Ana* , esperem que us agradi i potser un doni algunes idees.

DESCARREGA’T EL DIARI DEL TIÓ del Nan Casteller de manera GRATUÏTA 

 

LA MÀGIA DEL TIÓ AL MAS DE L’OLIVA

Us he de dir que per mi*(final del text), lo millor del Nadal sempre va ser el Tió i la culpa la té tota la meva àvia Amàlia.

La iaia era una pel·liculera a la que intento imitar, una matriarca al voltant de la que girava tota la família, però també les reunions, els dinars i els saraus que muntava, no tant pel què feia, sinó per com ho feia, per mi, el tió era el seu màxim exponent, i us explico perquè.

Totes les tradicions tenen una part de costums, uns rituals, però pot tenir versions ampliades i millorades per convertir-la en una experiència esperada, única i màgia. La iaia dominava la tècnica generadora d’il·lusió com ningú: abans, durant i el dia.

ABANS, CREACIÓ D’EXPECTATIVES

Sabíeu que els tions viuen a les muntanyes i que només baixen cap a les cases en uns moments molt concrets? Doncs sí, s’han de complir dos requisits perquè puguin venir els tions.

El primer és que faci fred, ells baixen de les muntanyes buscant l’escalforeta de les cases i els nens i nenes que els alimentin per agafar forces. I el segon, i no menys important, només baixen quan el cel està vermell.

Per això la iaia, un mes abans que arribés el nostre tió – sempre el mateix, de fusta i de la mida d’un ruc-, ens trucava per dir que ja feia dies que veia el “cel de tions”, i des d’aquell moment, la meva germana i jo  ja veiem el cel vermell dia sí dia també.  A més, a mesura que s’anava acostant la data, ens deia que als masos del costat ja havia arribat algun tió, però que el nostre, com era més vellet, encara no havia arribat. Jo patia pensant que no és passes el mas de llarg, però això era impossible, era màgic.

El diumenge del pont de la puríssima, dinàvem tota la família al mas, i per la tarda, ella sempre ens feia xocolata desfeta amb pa torrat, però ja es veia a venir que alguna cosa passava. Ens explicava que quasi tots els masos del costat ja tenien el seu tió, i que li havien dit, que el nostre l’havien vist el dia anterior per camins de Riudoms, el poble del costat….

En quant es feia fosc, i ja havíem acabat de berenar, PUM-PUM-PUM!!!

Algú començava a picar a la porta del mas tant fort, que totes les cosines ens amagàvem a l’armari del menjador! Estàvem mortes de por. Llavors apareixia la iaia sola, obria la porta amb clau i deia: el TIÓ, el TIÓ! Correu veniu, porteu les mantes que va despullat! (només portava una samarreta d’imperi blanca). Amb molt de compte, l’ajudàvem a col·locar-lo a lloc, el tapàvem a una manta que el cobrís tot i li posàvem un plat amb menjar.

DURANT, MANTENIR L’EMOCIÓ

El tió es quedava al mas, la iaia li donava de menjar entre setmana i nosaltres el cap de setmana. Però havíem de vigilar, perquè hem de seguir unes normes:

  1. Els tions només mengen quan estan sols! Si ens quedem al seu costat i els mirem MAI menjaran.
  2. Hi ha un aliment prohibit que té conseqüències nefastes: LA CEBA! De cap de les maneres no poden menjar cebes, si ho fan caguen carbó!

Per això trucàvem per assegurar-nos que ningú li donava ceba al tió.

EL DÍA, LA MÀGIA

El tió dia rere dia i manta sobre manta, s’anava engreixant cada cop més fins que arribava el dia de fer-lo cagar, tradicionalment el 24 de desembre al vespre.

S’apartaven totes les coses del menjador i es col·locava el tió al mig de l’estora, només amb el meu pare o un dels meus tiets vigilant-lo. La resta de la família, petits i grans, estàvem a la sala. Cadascú amb un pal, drets i al voltant de la taula gran i buida. Quan estàvem tots a punt començàvem a caminar al voltant de la taula i a picar els pals al ritme d’una de les dos cançons del tió que tenim, llargues, i molt fort!

A mitja cançó obria la porta un dels de dins i…. deia: continueu L! , però cap a la meitat de la següent cançó obria la porta de nou i deia… correu! S’ha tirat un pet! Veniu! I totes les cosines corríem com boges a pegar el tió com si s’hagués d’acabar el món, fins que la iaia deia: Prou! Paràvem, aixecàvem les mantes i trobàvem els primers regals –reis de xocolata, monedes, cigarros de xocolata, cava i torrons-, que no obríem i que anàvem a deixar a sobre la taula.

I torna a començar….. fins a tres o quatre vegades.

Fins que de sobte, quan aixecàvem la manta: CARBÓ!!!

No podia ser…. ens havíem assegurat molt bé de donar-li menjar! Llavors, la meva àvia feia aquella cara de “ho sento…. un dia no em vaig adonar i li vaig donar ceba….” sem-pre-ho-fe-i-a. Mai ho vam entendre, ara ho entenc tot.

L’endemà havia marxat.

PS. Qui recorda del que li va cagar el tió l’any 82, o què li van portar els Reis el 2004? I què importa? Els tions poden venir o els podem anar a buscar a la muntanya, podem mullar els pals o no, donar cebes o pastanagues. El què fem pot ser molt divers i enriquidor, com ho pot convertit en màgic. Som-hi!

 

DESCARREGA’T EL DIARI DEL TIÓ del Nan Casteller de manera GRATUÏTA 

Tió de les fotos està fet fet amb els Stickers de Nadal del Nan Casteller, pots trobar tots els adhesius per muntar el pessebre, els pastorets, el Pare Noel, etc. amb el Nan Casteller a la web del Nan Casteller

 

*Darrera d’aquest bloc del Nan fem aportacions diferents persones, però aquest post de l’Ana Tarragona, per això està escrit en primera persona. El dedico a la meva àvia Amàlia Aymat, el meu referent de com convertir una tradició en l’esdeveniment més màgic de Nadal i amb alguna aportació nova 😉

Llegir més